CONGRÉS "EL RECORD DE LES GERMANIES"

CONGRÉS "EL RECORD DE LES GERMANIES"

Entre els anys 1519 i 1523, les terres valencianes es varen veure immerses en un daltabaix social, polític, econòmic i bèl·lic. El protagonista absolut de tot allò va ser el poble valencià, encapçalat per uns dirigents que, en perdre l’opció que representaven, varen pagar amb la vida l’atreviment de demanar una major participació en els governs municipals. Hi hagué, a més, una forta repressió sota les ordres de la reina Germana de Foix. Els valencians, tanmateix, no oblidaren mai aquella revolta i les seues conseqüències i en la memòria col·lectiva sempre va perdurar el mot Germania per tal d’anomenar revoltes i moviments socials reivindicatius. Si els narradors de les Germanies s’encarregaren de transmetre’ns dades immediates, altres cronistes més reconeguts -com Viciana i Escolano- van consagrar aquell esdeveniment durant els segles XVI i XVII. A finals del Sis-cents, fins i tot, la revolta camperola de les comarques centrals valencianes contra els senyors, va rebre el nom de “Segona Germania” i creà el rerefons social que persistirà durant la Guerra de Successió, amb el poble valencià partidari de Carles III d’Àustria.

Amb la renaixença, les Germanies tornaran a ser valorades com un element històric i particular dels valencians, i homes com Llombart o d’altres s’hi fixen i les consideren un estímul literari o un record polític aprofitable per al seu moment històric. Fins i tot, poc després, una publicació quinzenal valenciana va rebre aquest nom: Germania (1925-1926). I no va ser l’única. Durant la segona meitat del segle XX començà l’estudi rigorós del fenomen, amb noms com els de Fuster o Reglà i, fins i tot, es va literaturitzar, com ja s’havia fet anteriorment, però, ara, amb ulls nous.

Cinc segles després d’aquell esdeveniment bèl·lic a les terres valencianes, ens cal recordar-lo i fer una ullada a la memòria que la Germania ha deixat entre nosaltres. Hem de contemplar-lo des de l’òptica actual i tractar de comprendre’l millor per conéixer-lo en tota la seua magnitud.

És per això que es proposa aquest congrés El record de les Germanies aprofitant que ens trobem a 500 anys d’aquella revolta que va ser, llavors, l’acabament de l’edat mitjana i l’ingrés en l’edat moderna.

La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació (Diputació de València) celebra, ara, aquest congrés, amb l’objectiu de portar a la nostra memòria un temps passat que hem de recordar, per comprendre’l i per conéixer millor la història del nostre poble.

Joan Iborra (Universitat de València):

Alimares en la fosca. Martí de Viciana i la Germania“. Una aproximació acurada a la part més personal del cronista borrianenc Rafael Martí de Viciana, autor de la la crònica més exacta sobre la Germania, testimoni coetani del període.

Pablo Pérez Garcia (Universitat de València):

“La documentació de les Germanies: els processos contra els agermanats”. L’autor denuncia l’absència de memòria pública, ara que s’acompleixen cinc segles de la revolta agermanada, i destaca la importància de la documentació històrica per a l’estudi i el coneixement del conflicte.

Vicent Baydal Sala i Cristian Palomo Reina (Universitat Jaume I de Castelló):

 

Íntegra fidelitat a Sa Majestat. La ciutat de Barcelona davant l’esclat de la Germania valenciana“. A través de la correspondència municipal, Barcelona, la segona ciutat més important de la Corona d’Aragó peninsular, mostra com va reaccionar ràpidament per impossibilitar la reproducció del fenomen valencià a casa seua.

Vicent Josep Escartí (Universitat de València):

“Algunes notícies sobre les Germanies, en un manuscrit desconegut”. La Germania va generar historiografia ara perduda. Ara s’aporten dades sobre la revolta, contingudes en l’obra encara inèdita del memorialista Jaume d’Anglesola.

Gabriel Ensenyat (Universitat de les Illes Balears):

“El (no) record de la Germania a Mallorca (segle XVI)”. Una reflexió sobre la presència i l’absència del record de la revolta en terres mallorquines durant el segle XVI.

Josep Miquel Conca Alonso (Universitat de València):

“La Segona Germania o la reminiscència d’una vella revolta”. A finals del segle XVII, algunes comarques valencianes varen conéixer una sèrie d’enfrontaments i revoltes que han rebut el nom de Segona Germania i que varen tindre en la del segle XVI un model. de.

Eulàlia Miralles (Universitat de València):

“La poesia de la Germania”. Els conflictes armats sempre han generat, també, poesia. En aquest cas s’analitza la producció poètica conservada que es pot relacionar amb la Germania.

Rafael Roca Ricart (Universitat de València):

El record de la Germania a la segona meitat del segle XIX i el primer terç del XX”. La renaixença i les primeres dècades del segle XX varen veure en la Germania un model per als nous temps de recuperació nacional. El record de al revolta agermanada va ser un esperó per a la cultura.

Alaitz Zalbidea Berenguer (Universitat d’Alacant):

La revista Germania (1925-1926): un altaveu del valencianisme ratpenatista”. El moviment revolucionari valencià del XVI, amb els nous temps i la modernitat del segle XX, començà a ser valorat des d’una òptica ben diferent. El nom de la revolta, per exemple, es transformà en una capçalera de revista amb un programa de revitalització de la nostra cultura.

Maria Jesús Francés Mira (IES Pou Clar-Ontinyent):

“El record polièdric de la Germania”. La recuperació cultural de les terres valencianes ha sabut mirar-se les Germanies des d’un punt de vista diferent i, fins i tot, Josep Lozano va saber novel·lar aquell fenomen amb la seua obra Crim de Germania.

Antoni Furió (Universitat de València):

“Les Germanies en la historiografia i la literatura: una visió pendular”. Un recorregut incisiu per la producció escrita més recent que s’ha ocupat del fenomen, i que ens permet entendre com aquella revolta ha despertat l’interés dels historiadors i els erudits que s’han aproximat des d’angles molt diversos.

FITXA D'INSCRIPCIÓ

FITXA D'INSCRIPCIÓ

1 Step 1

Les dades hem de rebre-les abans del dia 21 de novembre de 2021, si es vol un certificat acreditatiu de l'assistència al Congrés.

keyboard_arrow_leftPrevious
Nextkeyboard_arrow_right
ENLLAÇOS

ENLLAÇOS